25 d’abril 2012

Ressenya: Memórias de una Bruja Mala


Títol original: Wicked, the life and times of the Wich of the West
Títol en castellà: Memórias de una bruja mala.
Any de publicació: 1995 (llengua anglesa), 2007 (llengua castellana)
Autor: Gregor Maguire
Editorial: Grupo Planeta


Sinopsis
En un poble de pescadors de Munchkinland, una regió independent de la terra d'Oz, neix la primera filla de Melena. El seu marit, el clergue Frex, no pot estar amb ella en aquest delicat moment perquè el Rellotge del Drac del Temps (un teatre de titelles), ha arribat al poble i els seus espectacles irreverents i grossers estan fent estralls a la parròquia. La criatura s'anomena Elphaba, té la pell verda i uns dents de tauró amb els que li arranca un dit d'una mossegada a una dona. No és cosa fàcil, ser la dolenta del conte. Gregory Maguire visita amb Wicked, les entranyes d'un dels grans contes de la història i rescata a la nena de pell verda anomenada Elphaba, que creixerà per convertir-se en la Malvada Bruixa de l'Oest, una persona enginyosa, irritable i poc compresa que posa en tela de judici totes les nostres nocions preconcebudes sobre la naturalesa del bé i del mal. 

Opinió personal
Al ser la història de tota una vida (la de l'Elphaba), ens trobem amb un llibre que és en moments molt general, i en moments molt concret. Poden passar anys i anys de la vida de la  bruixa sense descriure, i en canvi, l'autor explica amb detalls altres moments. També hi ha diferents moments polític-religiosos en la història, segons el moment en que la vida de l'Elphaba es trobi: moments d'opressió, de revolució, interés polític, obsessió religiosa, etc. 

A més, el llibre conté totes les persones que influeixen a l'Elphaba (sense que ella vulgui): La seva família, els seus amics d'universitat, la seva Nana, i el Mag. 

En primer lloc he de dir que m'esperava molt més d'aquesta història. M'esperava una història intel·ligent, amb personatges interessants i sobretot, amb una protagonista que tot i ser anomenada "La malvada bruixa de l'Oest", sigués mínimament bona, i que tingués un objectiu a la vida. 
En canvi, em trobo amb una protagonista que no té cap objectiu a la seva vida (si, quan és jove té l'objectiu de lluitar contra la repressió dels Animals, però només hi dedica uns 4-5 anys de la seva vida), després, està constantment amargada per la relació amb els seu pare i la seva germana, seguidament menysprea a tothom que té al voltant, titllant-los d'ignorants, i finalment, utilitza la violència sense cap mena de sentit. 

No tot m'ha decebut, la història té parts realment interessants, com per exemple el fet de saber qui és el pare de l'Elphaba (que per cert no aclareix el perquè és verda), o per exemple el temps que passa amb en Fiyero primer, i després el temps que viu amb la família d'ell a l'Oest. 

M'ha agobiat bastant la relació amb la seva germana, que realment és una tirana, però m'ha agradat la relació que té amb el seu pare, que pot ser un bon reflex del que a vegades senten els fills pels seus progenitors. 

La protagonista es passa anys i anys sense relació amb ningú, però quan es mor la seva germana no fa més que obsessionar-s'hi, volent les seves sabates per tal que no les tingui el mag, quan en realitat és una excusa, ja que ella les vol perquè el seu pare no li havia donat mai res.
I parlant de la família..he mencionat que té un fill? Si quasi no l'he mencionat és perquè la protagonista no sap que té un fill fins que ell nen té quasi 10anys. Com pot ser que tingui un fill i no se n'adoni? I no és que no el conegui, el que passa és que es pensa que és el seu criat, sense importar-li si el nen passa gana, si té fred, on dorm o si es mor. 

En general, considero que la història comença molt bé, però de mica en mica va degenerant, fins a convertir-se en una sèrie d'accions sense sentit. El que m'ha decebut més, és el caràcter de la protagonista, que tracta a tothom amb inferioritat, condescendència i crueltat. 

Sento molt destrossar aquest llibre! Realment és entretingut, per llegir tranquil·lament, però m'ha costat molt acabar-lo! Em vaig quasi obligar a llegir-lo per saber com acabava la història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada