Harry Potter i el Pres d'Azkaban

Títol original: Harry Potter and the Prisioner of Azkaban

Títol en català: Harry Potter i el Pres d'Azkaban

Sèrie: Harry Potter (3/7)

Autor: J. K. Rowling

Editorial: Empúries

Any de primera edició: 1999

Pàgines: 416

Sinopsi

Després de dotze llarguísims anys de captiveri dins la inexpugnable fortalesa d'Azkaban un mal dia l'infame Sírius Black s'escapa de la presó. Condemnat per haver mort tretze persones mitjançant un malefici, el fugitiu està cridat a ser l'hereu de Voldemort, el Senyor de les Forces del Mal. Sírius desapareix per sorpresa, deixant poques pistes rere seu. Se sap, però, que la victòria de Harry Potter sobre l'Inomenable va comportar també la caiguda en desgràcia de Sírius Black. I els guardes d'Azkaban han sentit que el presoner Black mussitava mentre dormia: "És a Hogwarts...és aquest nano de Hogwarts". Harry Potter no les té totes, ni tan sols se sent protegit entre els murs de l'escola de màgia on estudia envoltat pels seus amics. Per si fos poc, sembla que un d'ells està disposat a trair-lo.

Opinió personal

De tots els llibres de la sèrie Harry Potter puc dir sense pensar-m'ho gaire que aquest i el setè llibre són els meus llibres preferits. 

Per començar és l'únic llibre de la sèrie on en Harry no s'enfronta amb cap maquinació de Voldemort. I comencem a saber més coses sobre la vida que tenien en Harry i la seva família abans que la destruís Voldemort. 

Coneixem en Llopin, personatge que m'encanta, i podrem veure les seves contradiccions, les seves penes i tota la culpa que porta a sobre. Perquè segons el propi Llopin diu, ha traicionat la confiança d'en Dumbledore més d'una vegada. La primera quan era jove  anant pels jardins de l'escola transformat en llop; I la segona quan sabia per on podia entrar Black al castell, però s'enganyava a si mateix diguent-se que ho feia per mitjar de la màgia negra. Personalment, en Llopin ha sigut un home que ha patit molt, que mai ha tingut la vida que es mereixia, però que sempre intenta fer el millor per a aquells que s'estima. 

Per altra banda coneixem a Sírius, un home que ho ha perdut tot per culpa del Senyor de les Forces del Mal. Va perdre els seus millors amics (l'única família que tenia), i va perdre la llibertat, tancat 12 anys a la presó d'Azkaban. Aquest personatge, per a mi, és el que té la vida més injusta del llibre. Que digui el que vulgui Rowling, però per res del món trobo just tot el que li ha fet passar. La semi-llibertat que té, la família que tenia, haver-se d'amagar, no poder fer el que li agrada (protegir i sortir a lluitar per ajudar a l'orde més endavant), tot això i més condiciona el seu caràcter i el seu comportament en els llibres següents. 

Finalmemt coneixem a Cuapelada, el suposat amic dels pares d'en Harry que els va trair i els va vendre a Voldemort, causant-els-hi la mort. Aquest personatge serà clau en la tornada del Senyor de les Forces del Mal. 

Una altra cosa que m'agrada molt d'aquest llibre són totes les històries secundàries que envolten la història principal. N'hi ha unes quantes, com per exemple, el judici de Becbrau, o la misteriosa capacitat de l'Hermione de fer tres classes a la mateixa hora, tot i que ella ho negui, i les grans baralles que tenen en Ron i l'Hermione per les seves mascotes. També hi ha, com a quasi cada llibre, la lluita entre les Cases per la Copa Interesidències, o pel torneig de Quidditch!

M'agrada especialment els desenllaços d'aquestes dues últimes, amb Griffindor com a vencedor. Us deixo una imatge d'en Harry que trobo bastant bona (i que per sort no és de la pel·lícula). En Harry va vestit per a Gryffindor, i tot i que Voldemort aquí no hi pinti gaire, m'agrada igualment!

Com a apunt final, m'agradaria comentar que en aquest llibre ja comencem a veure les contradiccions de la Conselleria de Màgia. Durant tot el llibre hi ha problemes amb els Dementors, i es demostra al final que el Ministre no té tant de poder sobre ells com el que es pensa. Un altre punt on la Conselleria fa el que vol és amb els càstigs d'en Harry per fer màgia. L'any anterior havien enviat a en Harry un avís de fer màgia sent menor d'edat, però en canvi quan infla la seva tia l'estiu següent, res d'això passa. En comptes d'això el que fa tota la Conselleria és buscar-lo desesperadament perquè tenen por que Black el mati. 

I això és tot, aquest llibre el recomano moltíssim (això si, primer llegiu-vos els dos primers), i li dono un deu sobre deu!