Ressenya: Birthmarked

Títol original: Birthmarked
Títol edició espanyola: Marca de Nacimiento

Autor: Caragh M. O'Brien

Editorial: Everest

Any de publicació: 2011

Pàgines: 504

Sinopsi

En un món futur agostat pel sol inclement, on l'aigua és més valuosa que l'or, hi ha qui viuen dins de les muralles de l'Enclave i qui, com Gaia Stone, llevadora de setze anys, viuen extramurs. Gaia sempre ha cregut que el seu deure, com el de la seva mare, és lliurar una petita quota de nadons saludables als residents de l'Enclave tot i que, fora del recinte, ningú torna a tenir notícia d'ells. No obstant això, quan aquells a qui serveix tan escrupolosament, empresonen als seus pares, es qüestiona totes les seves creences. Gaia només pot fer dues coses: entrar a l'Enclavament per rescatar als seus pares o morir intentant-ho.

Opinió personal

Birthmarked és el primer llibre d'una trilogia situada en una societat diferent a la nostra. Ja ens hem trobat al llarg dels últims anys altres llibres que juguen amb aquest tema, bastant de moda. Societats que han evolucionat (sovint per a pitjor) i que tenen als seus habitants esclavitzats. The Hunger Games, o Mached són un dels més populars. 

Aquesta vegada ens trobem en un món on el sol ha canviat degut a un desastre climàtic, i crema més que mai, per tant les persones han d'anar tapades amb grans barrets per tal de protegir-se del sol. 

La societat ha canviat i està dividida en dos: els que viuen dins les muralles de la ciutat, i els que viuen a fora. Els de dins són rics i tenen comoditats com les que tenim avui en dia (ordinadors, electricitat, etc.). Els de fora són pobres, sobreviuen amb els mínims, i estan sota les normes de l'Enclave. Una d'aquestes normes és que les llevadores tenen l'obligació d'entregar els tres primers nadons nascuts cada més als habitants de dins de la ciutat. 

Una distopia bastant ben aconseguida. Ens trobem amb una societat dividida on els rics tenen la força armada i per tant els de fora les muralles no poden fer gaire res per rebel·lar-se. Tampoc és que al llarg del llibre donin la sensació d'estar a punt de fer-ho. No, no els hi agrada tenir menys privilegis i comoditats que els de l'Enclave, no tenen gaire aigua i no tenen medicaments, però en cap moment hi ha la xispa per intentar combatre aquesta injustícia. En algun punt del llibre s'entreveu una explicació però no m'acaba de convèncer. 

La protagonista de la història és Gaia, una noia de 16 anys que viu a fora muralles. És llevadora com la seva mare i sempre li han ensenyat que és pel bé de tothom que ha d'entregar tres nadons al mes a l'Enclave. Des de petita té una cremada a la cara que l'ha marcada i l'ha fet tornar molt introvertida. Gaia és una noia intrèpida, ingènua al principi però intel·ligent. M'agrada perquè aprèn amb facilitat, perquè potser és ingènua al principi però s'espavila de seguida i no deixa que els altres governin la seva vida. En el moment en que s'adona de les injustícies, lluita per canviar-les. Ho veiem des del principi que quan retenen als seus pares, ella comença a planejar per colar-se dins la ciutat i rescatar-los.

El protagonista masculí, el capità Leon Gray, té una entrada molt bona al llibre: fred, calculador i intimidador. Però amb una connexió amb Gaia que cap dels dos no entén. Al principi del llibre no rep gaire protagonisme, i el lector ben bé no sap què hi pinta en tota la història. Però a partir de la meitat del llibre es comença a implicar. 
També trobem molt bons personatges secundaris. Són profunds i són els que conformen el món de Gaia. No és el barri, sinó la gent que hi viu el que fa que Gaia tiri endavant i s'impliqui amb el que li importa. 

La novel·la té un ritme dinàmic que farà que el lector no pugui desenganxar-se del llibre, i tot i que és considerablement gruixut, les pàgines passen sense que el lector se n'adoni. 
La història comença tranquil·lament però una vegada Gaia entra dins les muralles per salvar als seus pares l'acció és quasi contínua. La història és vibrant, no deixen de passar coses, i Gaia cada vegada haurà intentar sortir de la situació com sigui, i quasi sempre pels pèls. 

La història d'amor entre Gaia i Gray és diferent a les que solem veure en llibres d'adolescents. Les novel·les de romanç adolescent solen ser entretingudes però deixen molt que desitjar.
En canvi, la seva història d'amor no passa d'un dia per l'altre, i hi ha molts alts i baixos. Primer perquè ella està molt acomplexada per la seva cara, després perquè ell ha de carregar amb els conflictes que té amb la seva família. Tot un seguit de circumstàncies que els acosten i a la vegada els separen. És un amor paulatí i que no té res a veure amb els típics "et veig i ho deixo tot". 

El final del llibre deixa amb ganes de més i de saber què passarà amb els protagonistes.  Espero amb impaciència poder llegir la segona novel·la, ja que el final és completament obert. L'autora tanca una etapa amb el primer llibre, però deixa a Gaia amb un futur completament inexplorat.  

La portada original en anglès i la de l'edició en castellà no m'agrada gaire, per això us presento altres portades que són molt més boniques. :)